MÚSICA – ESP / VENEZUELA / ARG  – 75’ aprox. – text

Seward és un col·lectiu d’acció sonora, cançó lliure i performance en perpetu moviment cap a endavant. Uncut Magazine diu que Seward toquen “combustible avant-folk anarchy”, Kristian Davis-Downs confessa que “no havia vist gens tan impactant com un concert de Seward en 15 anys com a Director d’Operacions al capdavant de Beggars Group [XL-Matador-4AD-Rough Trade]”. En Mondosonoro els descriuen en directe com a “genials, efervescents, potentíssims i chalados, inclassificables i contagiosos, màgics, únics, encantadors… Sempre es queda un amb ganes de més”. Rockdelux ressenya el seu últim disc com “un apassionant viatge emocional i espiritual al voltant de les músiques populars”.

Percussions tradicionals i bateries experimentals, un banjo amb distorsió i efectes, una veu amb moltes personalitats, guitarres elèctriques, extractes manipulats de discursos, converses i pel·lícules, artefactes sonors, enregistraments de camp, un contrabaix i, en ocasions, fins a una secció de vents lliures… En set anys de trajectòria, Seward han reafirmat el seu segell únic i les seves dinàmiques sempre canviants editant quatre discos de la seva particular col·lecció HOME, signant amb Foehn Records a Espanya i amb Naim Records a Europa i tocant en escenaris molt diferents, com Paradiso Amsterdam, La Pedrera, Knust Hamburg, Palau de la Música, Auditori, Escorxador; així com en festivals com Viu Llatí a Mèxic, Pohoda a Eslovàquia, The Great Escapi en UK, Sziget a Hongria o Cruilla, BAM o PS a Espanya.

“There is life in Seward’s music, a humanity that most bands find near-impossible to weave into their music” 

Joe Sparrow, A New Band A Day

«Una amiga psicòloga diu que els músics solament toquem per ego, però jo toco pels altres», perjura Galant. «La música és un ben comú: serveix per generar un moment de reflexió, conèixer-te a tu mateix, créixer, aprendre… És un camí molt lent que la indústria musical ha accelerat tant que ho ha despersonalitzat. Per això cal recuperar aquesta idea de fa més de cent anys, quan el músic era un membre més de la societat». La música de Seward neix d’una discussió musical constant, ja que els seus integrants es van conèixer en sessions d’improvisació a la sala Jamboree. Però surt més a compte indagar en les seves intencions creatives que en els ingredients que la componen. «Ens agrada jugar amb les dinàmiques de la música clàssica perquè abasten una major amplitud que el pop i així, per pura qüestió matemàtica, t’exposes a més emocions», calcula Galant. Es diu que la seva proposta és exigent i fins a aclaparant. Ells ho veuen a l’inrevés: «Són les barreres culturals imposades per la tradició les que impedeixen connectar amb músiques més inusuals». Fins i tot apunten a una homogeneïtzació invisible: «Tots llegim els mateixos llibres, veiem les mateixes sèries de televisió, mengem el mateix menjar, vivim les mateixes experiències i per això acabem fent tots la mateixa música». Seward no volen ser virtuosos instrumentistes hermètics, però creuen que la predisposició de l’espectador a experimentar alguna cosa únic en un concert «també és molt important». Per això, Galant gairebé prefereix «que la gent es vagi del concert, que em tirin una cadira, que ballin, riguin o plorin» al fet que no sentin gens. «Els músics hem de saber explicar que som el mitjà, no el focus que provoca aquestes experiències. Tots els que estem a la sala formem part del que ocorri aquí», diu. I maleeix aquesta «distància cada vegada major respecte al públic que ha convertit a l’artista en una espècie de déu que està aquí a dalt».«Un concert és una experiència física, però seguim vivint la música en un format que ja té 60 o 70 anys i que ja no ens transmet el mateix», lamenta. «Estem tan acostumats a això que s’ha degradat el valor de l’experiència», afegeix Schvarzman. A mitjan 2017, Seward publicaran el seu cinquè àlbum, WE PREFER TO, gravat íntegrament en Denton, Texas, i produït per Scott Solter (St. Vincent, Mountain Goats, Dirty Projectors…) i Matt Pence (Midlake, John Grant…). Un treball sense precedents que s’anuncia impredictible, arrollador, íntim… Adjectius comuns a Seward des del primer dia que es van pujar junts a un escenari.

Nando Cruz a El Periódico


Veu, banjo i guitarres: Adriano Galante
Bateria, sintetitzadors i percussió: Juan R. Berbín
Guitarra, electrònica i artefactes sonors: Pablo Schvzarman




ENTRADES

[ecs-list-events cat=’Seward’ venue=’true’ ]

ENTRADES

ET RECOMANEM…