Projecte

«Adieu, adieu, adieu! Remember me.»

Hamlet, Acte I, Escena 5

Vam ser una sala de teatre que estava MOLT bé. Per començar, no obríem cada cap de setmana. Només quan trobavem alguna cosa que crèiem que havies de veure. Vam prometre sorprendre’t sempre que vinguessis. L’idioma no tenia importància, perquè els nostres artistes no partien de textos escrits sinó d’idees. La dansa era la seva millor eina però també feien servir el gest, la música, la tecnologia i qualsevol objecte que no esperaries veure en un escenari. Ho feien de manera sempre personal i nova. Jugant al tot o res. I gairebé sempre guanyaven. Tot i que l’escenari era ampli, a la grada només hi cabien 120 persones, i en comptes de seients teníem bancs amb coixins per tal d’estar més junts. Era com anar a un club, però millor. El Senyor Lee deia que la nostra programació era sexy. La veritat és que érem força guapos. Però sobretot ens apassionava el que fèiem. I la nostra obsessió més gran era fer que a tu també t’agradés. Perquè el teatre és un lloc de trobada. Si no, no funciona. Advertència: en aquest lloc web no hi trobaràs sinopsis d’aquestes que t’expliquen històries. Potser quan vas venir et va costar explicar el que havies vist. I això era precisament el que més t’agradava.

Hiroshima
Escena independent internaciona

Sala Hiroshima
Sala Hiroshima
Sala Hiroshima
Sala Hiroshima
Sala Hiroshima
Sala Hiroshima
Sala Hiroshima
Sala Hiroshima

Hiroshima es va dedicar a l’exhibició de les arts en viu i el pensament contemporani.

This is a unique website which will require a more modern browser to work!

Please upgrade today!