Un menjador ordinari amb un habitant ordinari. Un convidat que sembla prometre una festa que pal·liï la solitud de l’amfitrió fins que tots dos defugen la confraternització per recrear la història d’un paleontòleg assassinat en algun lloc d’Itàlia i per parlar-nos d’ell, Alejandro, amb 30 anys i solter des de fa 30 anys: al final, diuen, el que compta és deixar d’estar sol. L’entrada de dos convidades més converteix la sala en un desenfocat decorat de Friends (encara que Alejandro sempre ha estat més de l’Un, dos, tres …) situat en una Espanya en la qual la cultura popular és font ideològica i validadora constant de la “parella-parella” però que, sota la influència de Les Amistats perilloses, lluita per trobar un equilibri entre el compromís i la diversió. En una societat que no sap si un solter empedreït és un caspós solter o un single alliberat, aquest grup d’amics, o de coneguts, o de gent que s’ha reunit al voltant d’un sofà per parlar-nos i cantar-nos acompanyats d’un teclat, es permet llegir un perfil del GayRomeo sobre una cobla de Rocío Jurado i practicar el kama sutra per la meitat (és a dir, amb la meitat que queda inscrita sota la pell d’un sol individu) i somia amb reinventar els enyorats passejos dominicals amb la núvia sota el signe d’una inquietud política (o de la inquietud per la desinquietud sobre la política) restaurada pels efectes de la cocaïna.
Ell, dèiem, està solter, i està sol: és possible que la solitud estigui infravalorada com a factor de risc per a ofegar-se en la peixera del saló de casa, però també ho està com epidèmia que, imparable, ens fa oblidar que l’ésser humà és un ésser gregari i que la nostra civilització va néixer, potser, en alguna cosa no tan diferent a la terrassa d’un bar.

Buena Bella Dulce és un conjunt d’individus que es relacionen i entren en diàleg de vegades sobre teatre. Altres vegades només parlen del que miren, del que veuen i del que els preocupa. Després intenten convertir tot això en imatges en moviment. En un procés d’aprenentatge constant, intenten alimentar-se de tot allò que consideren interessant per al seu desenvolupament com a futurs artistes: dansa, teatre, pintura, escultura, literatura, filosofia, cinema, tv, wc, lsd, mdma, etc. conceben la creació com un procés aglutinador d’experiència, en el qual els rols pre-assignats no cobren massa importància deixant que el treball d’uns infecti al dels altres.
Alejandro Curiel va estudiar interpretació a l’Escola d’Art Dramàtic de Valladolid, completant la seva formació en dansa contemporània i teatre visual. A Barcelona treballa com a actor i s’especialitza en direcció escènica a l’Institut del Teatre, col·laborant en diverses produccions de petit format. El 2015 comença a treballar en el seu primer projecte, Bona Bella Dolça, que estrena al desembre a la Sala Hiroshima.


Idea + direcció: Alejandro Curiel

Creació+ interpretació: Guillem Barbosa i Alejandro Curiel

Piano + veu: Laura Maure i Matilde Campano Pando

Disseny d’il·luminació, espai i vestuari: Patricia Albizu i Alejandra Lorenzo

Assistent de direcció: Álvaro Sanjuán

Fotògraf: Oscar Chocano

Una producció de: Institut del Teatre

Durada: 70 minuts

Institut del Teatre, logo hor blanc sobre negre



ENTRADES

[ecs-list-events cat=’all-by-myself’ venue=’true’ ]

ENTRADES

TE RECOMENDAMOS…