PERFORMANCE – PREMIERE – 50′ – aprox

Twenty Looks or Paris is Burning at The Judson Church pren una nova posició crítica en l’estètica de la dansa postmoderna que emana del període del Judson Church. Mitjançant el desenvolupament del seu propi treball com una trobada imaginària entre l’estètica del Judson i aquella tradició històrica paral·lela, la del Voguing, Trajal Harrell re-escriu el minimalisme i la neutralitat de la dansa postmoderna amb un nou conjunt de gestos.

“Què hagués passat en 1963 si algú de l’escena del voguing en Harlem hagués anat a la part baixa de la ciutat a actuar al costat dels primers postmoderns en Judson Church?” Aquesta és la pregunta central en aquesta nova peça del coreògraf. Twenty Looks or Paris is Burning… ve en cinc tamanys, des d’extra petit (XS) fins a extra gran (XL). Més que il·lustrar una ficció històrica, aquests nous treballs trasplanten la seva proposició en un context contemporani, aquí i ara. El que s’experimenta no era possible ni en els salons de ball ni en el Judson.

En la construcció d’un públic imaginat – aquell del teatre del Judson Church en 1963 – en les ments d’una audiència real i actual, o, en la distància entre aquells que imaginem per a què està sent interpretat un treball i la seva actual representació per als presents, quin tipus de noves relacions es poden crear, adaptar i reasignar entre intèrpret(s) i públic?
Trajal Harrell es va convertir en reconegut per la seva sèrie de treballs Twenty Looks or Paris is Burning at The Judson Church en la qual teòricament juxtaposava la tradició de la dansa voguing amb la precoç tradició de la dansa postmoderna. Ara està considerat com un dels coreògrafs més importants de la nova generació.

El seu treball en Judson Church is Ringing in Harlem (Made-to-Measure)/Twenty Looks or Paris is Burning at The Judson Church (M2M), té la distinció de ser la primera comissió de dansa del MoMA. Ha rebut el premi Guggenheim Fellowship; The Doris Duke Impact Award; així com residències de The Foundation for Contemporary Art, Art Matters, i la Saison Foundation, entre uns altres.

Recentement ha completat una residència de dos anys Annenberg en el MoMA, on ha centrat la seva atenció en el treball del fundador japonès de la dansa butoh, Tatsumi Hijikata. Mirant al butoh a través de lents teòriques del voguing de la “realitat i a la dansa moderna a través d’un prisma teòric del butoh, Harrell està creant una sèrie de treballs en els quals combina una vista especulativa de la història i de l’arxiu amb la pràctica de dansa contemporània i la composició. Ha creat Used Abused and Hung Out to Dry, estrenat i comissionat pel MoMA al febrer de 2013; The Ghost of Montpeller Meets the Samurai estrenat en el Festival de dansa de Montpeller al juliol de 2015; The Return of L’Argentina estrenat al Centre Nacional de la Dansa de Paris i comissionat pel MoMA; In the Mood for Frankie estrenat al maig de 2016 en el MoMA; i més recentment Cauen Amour estrenat en el Festival Avignon 2016.


Coreografia i ballarí: Trajal Harrell
Dramaturg: Gérard Mayen
Assistent del dramaturg: Moriah Evans
Disseny de so: Trajal Harrell
Música: various, including “for Alan Turning” by Robin Meier and “Again Free” by Imani Uzuri
Vestuari: Michael Ventolo and Trajal Harrell
Set: Trajal Harrell
Arts Visuals (set): Franklin Evans

 



ENTRADES

Les entrades es podran comprar a través del lloc web del Mercat de les Flors.

ENTRADES

ET RECOMANEM…